Psilosaurus
A - Preparació del Medi
Barrejar una part de vermiculita amb una quarta part de farina d'arròs integral; això s'ha de mullar amb unes dues quartes parts d'aigua (al donar aquestes quantitats, no ens referim a relacions de pesos, sinó a proporcions de volums). Ens ha de quedar una massa ben lligada, però sense que sigui massa compacta.
Una altra possibilitat és: entre 2/3 i 3/4 de vermiculita, 1/4 de farina i 1/4 d'aigua. També valen proporcions intermitges. S'ha de remenar quan s'afegeix l'aigua.
Omplir els vasos amb aquesta composició, vigilant que no quedin espais buits però sense que arribi a quedar una massa premsada. Cal deixar uns 2 cm. per a arribar a dalt. Aquest espai s'omplirà de vermiculita seca, que ha de servir de barrera per a evitar contaminacions: aquesta és la peculiaritat del mètode que aquí es proposa. S'enrasa el vas i es tapa bé amb un full de paper de plata,lligat amb un cordill ó un fil (no una goma). Ja està a punt per a esterilitzar.
B - Esterilització
En autoclau, a una pressió entre 600 i 800 g/cm2 durant 20 minuts. Es pot adaptar una olla a pressió per a tal finalitat bo i posant una reixa al fons perquè l'alta temperatura del cul de l'olla no faci explotar els vasos.
Però el que és millor. Fonts ben informades afirmen que bullint al bany maria simplement, un cert temps, també s'obtenen bons resultats.
Deixem refredar lentament l'olla abans d'obrir-la i ja tenim el medi a punt per a sembrar. Cal evitar canvis bruscos de temperatura, que podrien trencar els vasos.
C - Inoculació
Destapar la caputxa de l'agulla de la xeringa; les mans ben netes i desinfectades amb alcohol. Remenar la xeringa i punxar a través del paper de plata y de la capa de vermiculita fins que l'agulla toqui el vidre pel costat. Injectar una petita quantitat: 1 cc en cada vas en dues o tres vegades. Tapar el foradet que queda al paper de plata amb un celo, o amb un altre paper de plata encerclat amb una altra goma elàstica. Si algún cop es toca l'agulla accidentalment,caldrà flamejar-la i deixar que es refredi abans de tornar a fer servir. En una xeringa hi ha 10 cc, o sigui, per a 10 vasos.
Es important haver repartit bé per a que la colonització del medi sigui total i uniforme. Així s'evitaràn contaminacions en l'etapa de fructificació: els contaminants no ataquen si el medi està del tot colonitzat. Mentrestant, la capa de vermiculita protegeix, i ara cal deixar que creixi el miceli.
D - Creixament del Micel.li
Te lloc entre 10 i 32ºC, l'ideal és 21ºC-25ºC. Per damunt de 21ºC, les espores germinen al cap d'una setmana. Els agarada un ambient més aviat càlid i llum indirecta. Evitar que hi toqui el sol. El miceli va fent que tot el medi es torni de color blanc. Si apareeix un altre color, es tracat d'un contaminant.
E - Fructificació
Un cop tot el medi està colonitzat i ja no queda aliment per al miceli, s'iniciarà el cicle reproductor: sortiràn els bolets.
Ara convé treure el "pastís" del seu vas: es treu la capa de vermiculita i s'aboca damunt d'una tapa invertida (o qualssevol suport que permeti de transportar-lo sense tocar-lo). S'eixuguen les gotes s'aigua que hagin pogut quedar amb un "kleenex", i ja es pot col.locar al "terrari".
El terrari consistirà en un aquari buit en el que, a més de la tapa, haurem col.locat una altra làmina de vidre ó plàstic al mig, de manera oblíqua, i sense que ocupi tota la longitud. Aquesta làmina serveix d'escut per a quan humitegem: No pot anar cap gota d'aigua directament als micelis, de manera que tenim com dues cambres: en la primera hi pulveritzem aigua amb un spray 4 cops al dia i en l'altra hi va a parar la humitat i és on hi creixeràn els bolets.
A partir d'aquí, això ha de funcionar durant uns tres mesos, fins que els micelis s'han exhaurit.
Durant tot aquest temps convé eliminar l'aigua residual que queda al terra del terrari. es pot fer amb una pera de lavatives, p.e. Com en la resta, però, els invents enginyosos sempre són benvinguts.
F - Recol.lecció i Assecatge
Els bolets s'arrenquen del seu substracte; tallar-los suposaria perdre'n un bon troç. De la seva base cal eliminar les restes de vermiculita, que no és pas bona per a la salut. Si hi ha un borrissol blanc al costat, no és altra cosa que el propi miceli. En manipular-los apareixerà el color blau-verd característic que indica que contenen psilocibina.
Per a assecar-los, PF recomana ficar-los en un recipient tancat amb un dessecant, p.e. silicagel. però si l'ambient no és excessivament fred ni humit, n'hi ha prou amb deixar-los escampats sobre un drap fí de cotó, aguantat pels quatre extrems, p.e. sobre una caixa, de amnera que l'aire circuli per tots cantons. Si n'hi ha algún de molt gruixut, es pot partir.
El que mai no s'ha de fer és assecar-los amb escalfor (al forn o sobre un radiador), ja que es degradaria el principi actiu.
G - Conservació
Pel que sembla, la seva estabilitat no és massa bona, tot i que em manca informació concreta al respecte. Però es recomana guardar-los envasats al buit i/o al congelador.
H - Dossificació
1 g. de pes sec ja és una quantitat prou activa. Això pot ser una orientació. Però cal tenir en compte que hi ha moltes variacions, tant pel que fa a la sensibilitat individual com pel que fa al contingut de principi actiu dels bolets.
També tenim que la toxicitat és molt baixa.
Pel que fa a la dosi de psilocibina en estat pur, aquesta oscil.la entre 5 i 20 mg. Caldria, doncs, conèixer la proporció que contenen els bolets per a saber el que hom ha pres. Com que això no és possible, no queda més remei que anar per tanteig.
Psilosaurus
(Copyright © 1996-2001 Tots els drets reservats;
aquest article no es pot reproduïr sense el permís de l'autora)
Més Plantes